Clínica Dental Vallespir - Tractaments

Apnea de la son

Tractaments per l'apnea de la son

En cas de roncar i quan hi ha apnees de la son de lleus a moderades, l’aparatologia d’avançament mandibular és de gran utilitat en la majoria de persones. Permet una via respiratòria més oberta i l’entrada de l'aire de forma més fàcil i eficaç.

​La pròtesi d’avançament mandibular es construeix amb material comfortable i adaptada a la situació d’avançament més còmoda per a cada persona

Bioenergética dental

Odontología bioenergética u holística

La paraula "holistic" prové del grec i significa "TOT". Segons aquest concepte el centre d'atenció és la persona en la seva totalitat i no únicament considerar-la sota el símptoma local que es manifesta.
 
Com a conseqüència les malalties a nivell del sistema buco-maxilo-facial no deuen ser analitzades només des d'un punt de vista aïllat i local, sinó immersos en un context global en el que es troba tot individu i el seu entorn.
 

Odontología bioenergética u holística

• Determinar corrents electrogalvàniques a la boca, entre els diferents metalls existents.
• Remoció, amb canvi d'amalgames, o d'altres metalls si cal, per ordre coherent. Es pot acompanyar el canvi amb un tractament adequat amb neutralitzadors de metalls pesants.
• Analitzar els materials més adequats per a cada persona. També l'ús de materials sense metalls.
• Activadors dentals flexibles u activadors plurifuncionals, que són plaques no rígides que aprofiten les forces musculars i de la respiració i deglució, per a aconseguir restablir l'equilibri en la oclusió entre les dents.
• Homeopatia i homeospagyria aplicada a l'odontologia.
• Teràpia Neural o odontologia focal, que relaciona cada dent amb òrgans, articulacions, glàndules, etc. del cos

Dins l'odontologia bioenergètica u holística, un dels tractaments més habituals és canviar les amalgames dentals que du el pacient a la boca.
 
L'amalgama dental o "empastament de plata" s'anomena d'aquesta manera perquè és una barreja principalment de mercuri i plata, afegint també en menor proporció zinc, coure i altres metalls.
 

Canvi d'amalgames

Un canvi d'amalgama consisteix en retirar l'obturació de plata de la dent i col·locar en el seu lloc un altre de "compòsit" que és de color blanc.
 
Considerant que encara no existeix un material ideal per reomplir les dents que han sofert una càries o pèrdua de teixit dental per qualsevol altre causa, considerem que és millor recórrer a les obturacions de compòsit i no a l'amalgama de plata.
 
Considerem aquesta opció com la més adequada, no només per ser un recurs més estètic, ja que el color és blanc i no ennegreix la dent, sinó per ser una qüestió de salut bucal, ja que es pot establir corrent electrogalvànica entre diferents metalls i pot ocasionar pertorbacions a l'organisme.
 
L'amalgama també conté altres metalls que poden provocar reaccions d'hipersensibilitat o al·lèrgies.
 
A part d'això també es troben els efectes de la corrosió dels empastaments al mastegar.
 
La Unió Europea ha iniciat una política de disminució progressiva en l'ús de tots aquells productes que continguin mercuri ja que és un metall contaminant. Seguint aquestes directrius i consells, el col·legi de dentistes recomana que no es facin servir amalgames dentals, especialment en les dones gestants i nens fins a 14 anys.

Per què hem de reemplaçar les amalgames dentals?

En determinades circumstàncies per a la seva toxicitat en persones sensibles a ella, que pateixen alguna malaltia específica relacionada amb el sistema nerviós o amb l'organisme en general es recomana aquest reemplaçament.
 
El mercuri que conté l'amalgama no és l'únic al que estem exposats, ja que el nostre organisme va encaixant moltes agressions que amb el temps es pot manifestar en forma de malaltia.
 
Existeix una gran controvèrsia respecte a les amalgames dentals des de fa algun temps, hi ha estudis que consideren que el mercuri que contenen les amalgames no pot ser causa de cap malaltia. Nosaltres creiem que aquestes són agressions que es sumen a altres factors i poden provocar malalties a persones predisposades.
 
L'amalgama també pot produir una intensitat de corrent a la boca per damunt del que es considera tolerable ja sigui a través d'un altre metall que es trobi a la boca o amb altres amalgames. Aquest tipus de corrents anomenades electrogalvàniques també són una agressió per a l'organisme

Com es fa el reemplaçament?

• La retirada de l’amalgama és un moment important ja que al dur-ho a terme s’està removent el mercuri.
• Protegim al pacient col·locant un tros de goma fina anomenada "dic de goma" al voltant de la dent.
• Aquest trosset de goma aïlla la dent i serveix per a que les restes de l'amalgama no passin a la boca del pacient.

Aparatologia de bioressonància medica, utilitzat per determinar si hi han corrents galvàniques al interior de la boca, quan hi han diferents metalls.

Cirurgia

En certes circumstancies s'ha de procedir a l'extracció dental i a petites cirurgies. Aquests procediments són efectuats sota criteris mínimament invasius i amb els protocols actual per reduir les molèsties posteriors com són dolor, edema o hemorràgia.

Implants col·locats mitjançant cirurgia guiada mínimament invasiva

​Estudi radiològic 3D per cirurgia guiada mínimament invasiva

Dolor facial

Què és l’articulació temporomandibular
L’articulació temporomandibular (ATM) és una articulació doble que relaciona el crani amb la mandíbula fent possible l’obertura i el tancament de la boca. És una de les articulacions que més fa servir el cos humà ja que l’utilitza per a mastegar, parlar, empassar, badallar i gesticular.
 
Quan es dóna una patologia a nivell de l’ATM i la seva musculatura apareix el síndrome de disfunció craneomandibular (DCM).
 
Quines son les causes que afavoreixen l’aparició d’aquest síndrome?
Les causes més comuns acostumen a ser degut a:

• Traumatismes cervicals i/o mandibulars.
• Malalties de les articulacions en general com pot ser l’artrítica.
• Hàbits o parafuncions com mastegar xiclets, mossegar-se els llavis o les galtes, mossegar llapis, entre d’altres.
• Bruxisme o apretar les dents. El més freqüent és que aquesta tendència es manifesti mentre dormim pel que acaba sent un acte difícil de controlar.
• Factors psicològics. Els més habituals són l’ansietat, l’estrès i la tensió muscular.
• Alteracions de l’oclusió, és a dir, la forma en que contacten les dents de dalt i de baix no és la correcta.

Quins són els signes o símptomes del síndrome?
Els símptomes més freqüents per a detectar-ho són:
Dolor en una o en ambdues ATM a l’obrir o tancar la boca, sobretot a nivell muscular pels matins, mal de cap, coll, espatlla i oïda.
Sorolls articulars a l’obrir la boca.
Desgast dental. Les dents cada vegada són més curtes.
Limitació en el moviment d’obertura de la boca.
 
Quines són les diferents opcions de tractament?
Per a realitzar una correcta planificació del tractament és necessari una visió multidisciplinària que tingui en compte les característiques de cada pacient. Les diferents opcions terapèutiques són:
 
Fèrules de descàrrega
Aquests són aparells amovibles de resina transparent que es col·loquen a l’arcada superior o inferior. El disseny d’aquests recursos son totalment personalitzats ja que es fabriquen a partir d’uns motllos de la dentadura del pacient. Aquesta fèrula afavoreix que al contactar les dents, la mandíbula es trobi en una posició d’equilibri en la que els músculs de l’A.T.M estiguin relaxats evitant així el bruxisme i alleugerint el mal de cap i coll.
 
Fisiteràpia
A través dels exercicis de manipulació d’un fisioterapeuta s’afavoreix la relaxació de la musculatura, a més de contribuir a la disminució del dolor.
 
Ortodòncia
En alguns casos és precís el tractament ortodòntic per a corregir les alteracions de l’oclusió i afavorir un correcte engranatge de totes les dents.
 
Rehabilitació a través de la pròtesi
En ocasions és necessari restablir els paràmetres d’oclusió ideals a través de la realització duna pròtesi. L’absència de dents pot influir en el desenvolupament del síndrome. Per aquest motiu és important i aconsellable reposar totes aquelles dents absents que l’odontòleg cregui necessàries per a mantenir en salut i equilibri el sistema de masticació.
 
Cirurgia
Aquesta opció terapèutica és la darrera a tenir en compte a l’hora de realitzar un tractament i només es du a terme quan s’han analitzat les altres opcions i s’han avaluat com a limitades per al tipus de problema a tractar.

​L'articulació temporo- mandibular és la que més mobilitat té de l'organisme i al llarg de la vida podem tenir episodis de dolor, que a vegades és irradiat a altres zones veïnes.

Endodòncia 

Què és l'endodòncia?

L'endodòncia o "tractament dels conductes radiculars", es correspon a tot tractament que es fa a la polpa de la dent, i va des de la protecció polpar fins l'eliminació total del nervi de la dent.

Aquest tractament s'ha d'efectuar quan el nervi esta inflamat, desprès de un traumatisme, càries, etc., o en situacions especials abans de la pròtesi fixa.

El símptoma típic de inflamació polpar és dolor, o bé espontani o bé als estímuls, com són el calor o el fred.

El tractament en la majoria de vegades, es basa en l'eliminació total del nervi "paquet vasculo-nerviós" i l'obturació tridimensional del canal on estava aquest nervi. El tractament s'efectua amb anestesia local i no és gens dolorós.

Posteriorment i un cop la dent està sense molèsties ni dolor, s'ha de procedir a l'obturació o reconstrucció. Hi ha vegades que és necessari cobrir la dent endodonciada amb una corona.

Diagnòstic per imatge digitalitzada en els processos de inflamació polpar.

Nens

Qui és l'odontopediatra?

L’odontopediatra és l’especialista en la prevenció i tractament dels problemes dentals infantils.

Quantes dents tenim al llarg de la nostra vida?

Dels 0 a 6 anys aproximadament ens apareixen 20 dents de llet :
8 incisives
4 canines
8 molars
 
Als 6 anys comencem a canviar les dents de llet per dents definitives i comencen a sortir nous queixals fins arribar a les 32 peces que composen la dentadura adulta. Així acabem amb:
8 incisives
4 canines
8 premolars
8 molars
4 queixals del seny​

​Les dents del nen
 
La primera dent de llet surt aproximadament als 6 mesos.
Dels més o menys 12 als 24 mesos surten els queixals de llet temporals.
Cap als 6 anys surten els primers queixals definitius i comença el recanvi de les incisives. Aquest període arriba fins els 8 anys.
A partir dels 18 anys surten els queixals del seny i ja és quan quedarà conformada la dentadura adulta sencera. Cal dir que aquests períodes d’erupció sempre poden variar en uns mesos d’un nen a un altre.
 
 
Quan hem de portar al nen a l'odontopediatra?

• És recomanable que la primera revisió es realitzi cap als 3 anys.
• A partir de la 1ª revisió cal reiterar les visites cada 6 mesos per a mantenir una bona salut dental i així poder detectar malformacions i evitar possibles càries.
• Si al nen li comença a sortir una dent nova i encara no ha caigut la de llet.
• Si el nen cau i es dóna un cop a les dents encara que no hi hagi fractura.
• Si li fa mal alguna dent al menjar o beure.
• Per qualsevol molèstia que tingui.

La càries dental

El risc de tenir càries comença quan apareixen les primeres dents.
Com ja hem emfatitzat anteriorment, la dieta i la higiene dental són un factor important per a la prevenció de les càries.
Les visites periòdiques al dentista poden evitar que la càries augmenti i arribi a fer mal, fins al punt de poder arribar a perdre la dent.

Higiene dental en el nen

Dels 0 als 2 anys, el període on comencen a sortir les primeres dents de llet, és important que el nen comenci a jugar i familiaritzar-se amb el raspall de dents.
Dels 2 als 3 anys, el nen ja es pot començar a raspallar les dents amb aigua i un raspall suau.
Dels 3 als 6 anys, amb l’ajuda de l’adult i una mica de pasta de dents és important que el nen es raspalli les dents cada matí i nit durant uns 3 minuts.
A partir dels 6 anys, el més adequat és que el nen es raspalli les dents després de cada àpat.

Consells per a la dieta del nen

A part de fer èmfasi en una alimentació sana per a prevenir les càries cal evitar:

• El xumet amb sucre o mel.
• Biberó durant la nit.
• Un consum excesiu d’hidrats de carboni com els xiclets, galetes, begudes ensucrades amb cacao, sucs, begudes carbonatades.
• Picar entre hores o abans de dormir.

Restauració

Es coneix per odontologia restauradora, tot el que envolta a la reconstrucció de dents que han perdut teixit, per càries, traumatismes, desgastos per sobrecarrega, etc, i també es refereix a la substitució de dents perdudes (aquest apartat fa referència a pròtesis i a implants).

Des de fa anys, el material d'elecció amb la restauració de part de dents que han perdut teixit dental, són els compòsits: material blanc amb diferents tonalitats que imita de forma molt natural a la dent, basat amb resines compostes. A l'actualitat i gracies als nous adhesius és una tècnica molt poc agressiva i que permet tornar la funció i estètica de la dent o queixal amb gran rapidesa i predictibilitat.

Serveis complementaris

Serveis que en moltes ocasions són imprescindibles, tant per al diagnòstic com per al seguiment dels tractaments que oferim en les pròpies instal·lacions de la clínica.

Ortopantomografia o radiografia panoràmica.

Radiografia que ens permet visualitzar, dents, maxil·lars, articulació temporomandibular i estructures annexes. Actualment és digitalitzada permetent una excel·lent definició i el que és més important: amb molt baixa radiació.

Teleradiografia

Radiología especialment indicada per al diagnòstic en Ortodoncia. També és digitalitzada.

Visites a domicili i residències
Geriàtriques en pacients amb
Minusvalies
Teneim servei telefónic d'urgències per a
Caps de setmana i diez festius 

Prevenció

Consells per a la cura i protecció de la teva boca

Mantenir una bona higiene bucal no és difícil però requereix adoptar uns hàbits adequats. Les següents pautes a l'hora d'higienitzar-la t'ajudaran a aconseguir-ho.

Tercera edat

Tercera edat

Els teixits canvien amb l’edat, i els tractaments poden ser més adequats al tenir en compte aquest fet. Hi ha nous material desenvolupats específicament per aquesta branca de la odontologia, que és la gerodontologia.

També amb l'edat és possible que haguem perdut dents i les haguem de reposar amb pròtesis dentals.